Deixa’m escriure de tu, després de tant de temps sense poder-ne, tant que ja m’havia oblidat del teu gust, la teva olor i la teva ànima que se t’escapa per l’iris, que és com una porta cap a un equilibri diferent al meu. Avui miraré en fora i deixaré que les meves paraules no retornin a mi com una fletxa enviada a un reflex real, parlaré a l’univers de la teva existència sense preocupar-me que és el meu cor i la meva boca els que parlen i després articulen.
Has diferenciat els meus cabells del meu prepuci, les meves mans de les meves cuixes. M’has violat mirant-me els ulls i has evitat parlar al meu sexe. Disseccionant-me en dues parts: has entès que sóc un ésser inferior i superior, i m’has dividit metòdica i geomètricament. He estat per tu com una emulsió d’oli i aigua. I el món és un atzar i és caòtic, i el meu cos també! No està ordenat i tinc l’ànima tant enganxada als testicles com a la punta dels meus dits. El meu cos és tant meu en les parpelles com en les natges, i si em parles als ulls i em saludes l’ànima entrant la llengua dintre de la meva pupil·la, no t’ofeguis en pensar que no m’has assetjat, ho has fet però amb guants de làtex. Quan m’has dit “hola”, ja has fet l’amor amb mi, i no t’has adonat que faltava la caiguda al món carnal per a la connexió dels nostres equilibris en un espai franc. Si em tornes a penetrar fent que les teves paraules caiguin per la meva gorja, per ballar amb els meus intestins, penso violar-te.
