Hi ha quelcom més bonic que la confraternitat entre cultures, països i persones?
Arriba un moment que cal preguntar-se que és el que volem per sobre de tot.
Estem disposats nosaltros, els catalans, a aparcar el nostre nacionalisme natural, les nostres ambicions d’independència, per a la consagració d’una cosa més gran. Ja no parlo d’Europa, parlo de quelcom més gran encara, uns Estats Units de la Terra!
Fa uns mesos, un company meu militava per a la no creació d’aquest super-estat europeu, en aquest mateix bloc. Ara, avui, jo no estic d’acord. Vull ser Espanya, vull ser Europa, i vull ser la Terra!
I és que és cert que nosaltres tenim una cultura, que estem trobant la nostra identitat com un país, que no som iguals que els francesos ni que els espanyols, tot això està molt clar.
I tambè és cert que tal com estan funcionant les coses políticament, ens unirem a Europa, i de la manera que ho estem duent a terme perdrem poc a poc la nostra identitat, barrejant la nostra cultura amb la dels altres països germans nostres. Això és com fer-nos el Hara-Kiri públic. Per això diem, i tornem a dir que no volem ser Europa, perquè no volem ser destruïts, ostres, es pura i dura supervivència del que es tracta. No volem morir a mans ni de , francesos, ni espanyols, ni anglesos, ni danesos!
Però ara, i si no fós així. I si les coses es fessin com veritablement s’han de fer? Donant un pati conjunt a totes les cultures, però mantenint un espai propi per a cadascuna d’elles? No voldríem doncs ser part d’Europa, ser europeus, espanyols i catalans? Doncs jo sóc català, però no per això deixo de ser ni barceloní ni sansenc…
Llavors, potser el clam, en totes aquestes assamblees pseudo-revolucionàries, hauria de ser “Sí, però no així.” i no tancar-se en un simple “No a Europa”. Si ens poséssim a desmembrar els estats i les cultures acabaríem dividim fins hi tot els àtoms que la formen. Aquest esperit separatista ha de començar a desfasar-se ja, és necessari! No podem continuar dividint, perquè si les coses es fan bé no fa falta divisió ninguna.
I el que és intel·ligent, veurà que això transcendeix del tema d’Europa, perquè també afecta al tracte Catalunya- Espanya, Barcelona-Sans, etc.
Aleshores jo, ara i aquí, crido amb fermesa que vull uns Estats Units d’Europa, on Catalunya tingui un lloc important com a país i cultura que és, i on la harmonia llueixo per sobre de les diferents cultures Europees. I un cop haguem finalitzat aquest objectiu, que no serà fàcil. Podrem dir que hem aprés de totes les guerres, totes les batalles, tots els règims, i en definitiva, de tots els nostres errors passats.
Visca una Catalunya Rica!
Salut!
