Com últimament s’està reprenent el tema del crim que van cometre tres joves barcelonins, al assassinar cruelment una ciutadana indigent de la mateixa ciutat, vull fer-hi un petit incís com a reflexió.
El cartell de dret d’admissió guarneix la fassana de molts restaurants, hotels, bars de copes, discoteques i centres d’oci. Un rètol, que és continuament mostrat per personal que fa el servei de porter en els distints locals, exerceix la feina bruta del amo del establiment en qüestió, escollint per mitjà també dels porters -que no fan res més que la seva feina- qui és qui entra o no entra a gaudir dels serveis que s’ofereixen. El dret d’admissió esdevé ara un designador d’etiquetes permetent l’entrada no a persones, sinó a marques i mostres de classe.
Pel carrer es valora negativament a aquell jove que vesteix amb una cresta al cap, o a aquell que va amb cabells llargs i barba de dues setmanes. Ningú s’apropa a aquesta gent que sembla que et vulguin robar la cartera tan bon punt que t’acostis al seu costat. Tot hi així, és plaent si en el moment que et puges al metro pugen un grup de xavals que vesteixen amb “polos” Ralph Lauren, et donen seguretat que res pot passar, ja que estàs entre gent de principis morals, amb diners i que mai faria mal a ningú.
No s’ha escoltat tant com s’hauria d’haver escoltat la notícia de la malaurada assassinada. El fet que fós una indigent i que els autors hagin estat uns veïns de Pedralbes ha fet camuflar la notícia sota el mantell dels mitjans de comunicació. Només alguns articles per part de col·laboradors dels diaris han recordat l’existència del procés judicial, que s’obre amb la demanda de 28 anys de presó per als dos autors majors d’edat, per part del fiscal i amb la pressió per part de la defensa dels acusats de no excedir amb una pena major de 2 anys.
No tinc paraules per descriure el fàstic que em provoquen aquests tres individus.
Després la gent et mirarà malament per anar per el carrer amb quatre arracades a cada orella. Però en canvi als individus amb roba cara se’ls hi permetrà que mantinguin els carrers bruts amb les seves “nits de festa”. Les persones que jutgen tan possiblement als pijos, són aquelles que no passegen per Pedralbes un dissabte a la matinada, amb els carrers plens d’adolescents vomitant i passant la borratxera, són aquelles persones que no es passaran per als voltants d’una discoteca a valorar l’estat del carrer o de les persones que hi circulen.
És patètic la valoració materialista de certa part de la societat moderna. I tanta mentida entorn al jovent que no mata a indigents.
